Túnels, metros
foscor i vies.
S'empassa el forat,
el tren, els passatgers,
on vas tant esvarat?

No serà que,
aquest anar i venir subterranis,
t'omple el pap
i et fa ser temerari?

Subsòl foradat,
cap buidat,
cor glaçat.

Pel laberint obscur,
furts temps,
tot menjant distàncies
mentre cavalques
aquest món de l'antic futur.

És que et sents segur,
mentre seus al vagó?
I és per això,
que corres pel passadís,
com una ànima en pena,
fent-te fonedís?

Vida congelada,
duts a estranyes distàncies,
On aneu rostres pètrics?
que us ha robat l'ànima
la grisa fada urbana?

Túnels, metros,
foscor i vies
trafiquen amb
desangelades vides.